Premsa, Premsa

• La dotació econòmica d’esta línia d’ajudes de’Ivace+i Innovació, que s’estén a les zones rurals, augmentarà un 4% respecte a 2025
• La consellera Marián Cano presidix al costat de l’alcalde d’Alacant la presentació dels primers agents de proximitat en l’àrea industrial d’Aguamarga

La consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha anunciat l’increment del pressupost que enguany es destinarà a finançar la incorporació de nous agents d’innovació de proximitat en àrees industrials i territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

La dotació econòmica d’esta línia d’ajudes, que Ivace+i Innovació va activar per primera vegada en 2025, creixerà per damunt del 4% en la pròxima convocatòria, segons ha avançat Cano, fins a aconseguir un total de 1,25 milions d’euros.

“Es tracta d’una iniciativa estratègica que reforça el nostre compromís amb la transferència de coneixement i l’impuls de la competitivitat de les nostres empreses”, ha assegurat la consellera, que ha subratllat també el valor d’una figura “que acosta la innovació on realment succeïx l’activitat econòmica, a les empreses, als polígons, als tallers, a les pimes que sostenen el nostre teixit productiu cada dia”.

La titular d’Innovació ha presidit en l’Àrea Empresarial Aguamarga, a Alacant, la presentació dels primers agents de proximitat que s’integren en este programa. L’acte ha comptat també amb la participació de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, i del president de l’Entitat de Gestió i Modernització (EGM) d’Aguamarga, Luis Mascaró, així com altres autoritats de la Conselleria i del consistori alacantí.

Precisament els parcs empresarials radicats en este terme municipal concentren, de fet, la major part dels beneficiaris d’esta línia d’ajudes, a través de la qual es van concedir el passat exercici prop de 900.000 euros.

Es tracta d’Aguamarga, Talaies Ciutat Empresarial i l’Àrea Empresarial Pla de Vallonga, tots ells a la ciutat d’Alacant que, al costat del Parc Logístic de València, en Riba-roja, han incorporat especialistes en I+D+i amb el suport d’Ivace+i.

En este sentit, Cano ha destacat la labor que desenrotllarà un personal tècnic que “coneix el territori, parla el llenguatge de les empreses i ajuda a convertir les idees en projectes reals” i ha insistit, a més, en la idoneïtat d’un model de cooperació que connecta l’empresa, el coneixement i la pròpia Administració.

“Este acte en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant simbolitza el compromís d’acostar la innovació a les empreses, secundar-les en el seu creixement i crear un ecosistema productiu dinàmic i sostenible”, ha postil·lat.

Les ajudes s’estenen a l’àmbit rural

La línia d’agents de proximitat no sols està oberta a la participació de les àrees empresarials, sinó que també poden concórrer entitats sense ànim de lucre l’objecte fonamental del qual siga promoure la innovació en l’àmbit rural.

De fet, l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (Amufor), amb seu a Enguera, i la Fundació L’Olmo, radicada en el municipi valencià d’Aras de los Olmos, disposen des de 2025 d’un i dos agents, respectivament, per a impulsar una I+D+i amb impacte territorial i capacitat per a promoure el desenrotllament socioeconòmic dels municipis de l’interior.

Els nous agents de proximitat formen també part de la xarxa d’Innoagents, que impulsa Ivace+i Innovació i que en l’actualitat compta amb més de mig centenar de professionals integrats en universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i associacions empresarials, entre altres entitats de suport a la I+D+i.

Premsa, Premsa

• Les organitzacions beneficiàries podran obtindre finançament públic per un període màxim de sis anys des de la pròxima convocatòria
• El director general d’Innovació clausura una jornada de formació dirigida al personal tècnic que forma part de la Xarxa Innoagents

Ivace+i Innovació, dependent de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç que dirigix Marián Cano, reordenarà la línia d’ajudes que finança la xarxa d’agents d’innovació amb la finalitat de facilitar l’accés de noves organitzacions a este programa d’impuls a la transferència de coneixement cap a les empreses.

Amb este objectiu s’establirà un període màxim de finançament públic de fins a sis anys per a cada entitat beneficiària, amb la finalitat d’alliberar recursos i estendre la xarxa a nous participants, segons ha avançat el director general d’Innovació, Juan José Cortés, durant l’obertura una jornada formativa dirigida al personal tècnic que integra esta xarxa.

“Després de huit anys des de la seua posada en marxa, el programa Innoagents s’ha consolidat com un instrument valuós amb un retorn real per a les entitats participants, que compten amb suficients incentius per a mantindre esta línia de treball quan finalitze el suport públic”, ha assegurat Cortés.

Estos canvis, que s’introduiran en la convocatòria del present exercici, afecten exclusivament la línia d’agents d’innovació, no vaig agafar a la d’agents de proximitat, que es va activar l’any passat.

Així, les organitzacions que accedisquen per primera vegada a estes ajudes tindran cobert fins al 100% del cost del personal tècnic associat durant tres anualitats i podran optar a un segon període de tres anys, denominat de consolidació, en el qual el finançament públic anirà descendint progressivament fins a representar el 60% del total.

Amb la finalitat de facilitar la transició a este nou model, Ivace+i permetrà presentar-se a la línia de consolidació a les entitats que actualment formen part de la xarxa, de manera que tindran la possibilitat d’estendre tres anys més el suport públic.

La reconfiguració d’esta línia pretén alliberar fons per a facilitar la incorporació de noves organitzacions a este programa, que pretén reduir la bretxa existent entre les esferes científica i tecnològica i l’empresarial.

Creada per a promoure l’I+D+i i la transferència de coneixement cap al teixit empresarial, la Xarxa Innoagents suma, en l’actualitat, més de mig centenar d’especialistes en innovació, que es distribuïxen en associacions empresarials, universitats, centres tecnològics i d’investigació, així com àrees industrials i territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

Interconnexió de l’ecosistema innovador

Precisament, el personal tècnic que forma part de la xarxa ha participat en una sessió formativa en la qual s’han explorat diferents fórmules per a millorar la interconnexió del sistema d’innovació amb l’objectiu d’aconseguir un major impacte.

La sessió, que s’emmarca en el programa d’especialització que Ivace+i Innovació oferix als integrants d’esta xarxa, ha tractat de connectar solucions i reptes per resoldre, potenciant així el treball en equip entre les diferents entitats i la resolució conjunta de desafiaments d’innovació.

La seu de l’Associació Química i Mediambiental del Sector Químic de la Comunitat Valenciana (Quimacova) ha acollit esta dinàmica de treball, a la qual s’han sumat representants de les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIEs), una altra de les figures que promou Ivace+i Innovació per a impulsar la investigació aplicada i orientada cap a les empreses.

Premsa, Premsa

• La iniciativa, denominada Verif-AI, pretén optimitzar l’assistència que oferixen residències i centres sociosanitaris sense molestar a pacients
• La tecnologia, que aplica la IA per a detectar canvis posturals o caigudes, es provarà en dos residències de la província de València

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un sistema automatitzat per a avaluar la qualitat de l’atenció sociosanitària basat en intel·ligència artificial (IA).


Esta tecnologia és capaç de detectar patrons de moviment, caigudes o canvis corporals dels residents sense necessitat d’interactuar de manera corporal amb ells, la qual cosa evita afegir canvis que puguen resultar molestos o aparatosos en la vida de l’usuari.


El projecte, denominat Verif-AI, està coordinat per Domotik Mind, que col·labora amb GESMED Gestió Sociosanitària al Mediterrani, ADD Informàtica i la Residència Massgrell. El proposat compte, a més, amb finançament de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.


La iniciativa proposa una manera innovadora d’avaluar la qualitat assistencial que permet una verificació objectiva, no invasiva i en temps real dels processos de cura. A diferència d’altres sistemes en ús, Verif-AI té la capacitat de vigilar la qualitat de l’atenció sense molestar al resident ni gravar imatges, la qual cosa elimina l’intrusisme i millora la privacitat, la seguretat i el compliment normatiu dels àmbits residencials.


A més, presenta una visió integral, ja que analitza de manera simultània l’impacte de la tecnologia sobre tres dimensions clau: la productivitat i eficiència del personal, la qualitat i seguretat del servici assistencial i, finalment, el benestar i experiència de les persones implicades. En este sentit, s’analitzarà la salut dels professionals per a determinar l’estrés i el nivell de càrrega laboral que causa Verif-AI sobre els empleats dels centres.


Projecte pilot en el torn de nit


El projecte es troba ja en fase de validació en entorns reals controlats, si bé en els pròxims mesos es realitzarà una prova pilot en les residències Massgrell (Massamagrell) i Velluters (València). L’objectiu és monitorar durant el torn de nit aspectes com a canvis posturals, detecció de caigudes, control de presència i ús de baranes de seguretat.


En el desenrotllament de Verif-AI participen quatre empreses de la cadena de valor del sector de l’atenció sociosanitària. Com a especialista en el desenrotllament de solucions d’intel·ligència artificial aplicades a entorns sociosanitaris, Domotik Mind lidera el desenrotllament tecnològic i la validació de tot el sistema, juntament amb ADD Informàtica, que col·labora en la solució amb el seu programari específic per a la gestió d’esta mena de centres.


Per part seua, GESMED contribuïx amb la seua àmplia experiència en l’àmbit de la gestió sociosanitària, al mateix temps que lidera l’organització dels processos d’atenció i necessitats dels usuaris, mentres que Residencial Massgrell actua com a entorn per a la validació pilot del sistema. El centre especialitzat en el benestar de persones amb diversitat funcional proporcionarà així tant la infraestructura com l’equip professional necessaris per a implementar i provar la tecnologia.


Per a comprovar el correcte funcionament dels algorismes de detecció de moviment el consorci d’empreses també s’ha recolzat en l’Institut de Biomecànica (IBV), que ha contribuït també al disseny metodològic del sistema.


Verif-AI s’alinea amb les conclusions que ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en salut, que insta a desenrotllar solucions que permeten previndre, identificar i controlar problemes de salut mental i de malalties cròniques. Finalment, el projecte s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.