Premsa, Premsa

• L’Aeroport de Castelló acull la segona reunió d’este comité, que integra representants de la comunitat científica, centres tecnològics i empreses
• Ivace+i Innovació també prevaldrà en les seues convocatòries d’ajudes els projectes alineats amb les conclusions d’este grup multidisciplinari
• Entre altres desafiaments prioritaris, insten a utilitzar satèl·lits i drons per a oferir servicis de valor afegit al teixit productiu

El desenrotllament de noves solucions d’accés a l’espai més sostenibles o la incorporació de tecnologies disruptives usades per altres indústries són alguns dels reptes als quals planteja donar resposta el comité d’especialistes en el sector aeroespacial, que ha constituït Ivace+i Innovació per a impulsar, a través de la I+D+i, el creixement a la Comunitat Valenciana d’esta indústria d’alt valor afegit.

El grup d’especialistes, coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez, ha celebrat en les instal·lacions de l’Aeroport de Castelló la segona reunió operativa, en la qual s’han ratificat els reptes prioritaris sobre els quals es concentraran els esforços d’innovació durant els pròxims anys.

Amb este objectiu, la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, s’ha compromés a prioritzar en les convocatòries d’ajuda d’Ivace+i els projectes alineats amb les conclusions d’este comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE), segons ha indicat el director general d’Innovació, Juan José Cortés. En 2025 s’ampliaran, per tant, els àmbits de coneixement que compten amb una prima de punts en la fase d’avaluació.

Així mateix, Cortés ha encoratjat els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat a aprofitar esta oportunitat per a enfortir una indústria en auge que compte, a més, amb el suport de les institucions de la Comunitat Valenciana.

En este sentit, el director general d’Aerocas, Justo Vellón, ha manifestat l’aposta de l’Aeroport de Castelló per acollir projectes vinculats amb la innovació i el desenrotllament de les noves tecnologies vinculades a l’espai.

Ha recordat, així, que l’Aeroport, en col·laboració amb el consorci espacial valencià ValSpace i la Direcció General d’Innovació de la Generalitat, promou l’ESA BIC Valencia Region, la primera incubadora d’empreses de l’Agència Espacial Europea a la Comunitat Valenciana. Un programa que donarà suport a 12 empreses emergents perquè convertisquen les seues idees de negoci relacionades amb l’espai en empreses comercials.

Sis desafiaments d’innovació prioritaris

En concret, l’equip multidisciplinari ha identificat sis reptes prioritaris, que atorguen a la sostenibilitat un paper rellevant. En eixe sentit, la busca de solucions de transport amb un impacte ambiental més baix constituïx un dels desafiaments als quals es pretén donar resposta a través de la I+D+i.

En esta mateixa línia, les persones expertes advoquen per explorar sistemes d’accés a l’espai més eficients i competitius, així com desenrotllar transports innovadors que conduïsquen a usos nous de l’espai aeri.

Utilitzar satèl·lits i drons per a oferir servicis de valor afegit, tant a altres indústries com a l’administració mateixa, és un altre dels reptes que planteja este comité, que també ha detectat oportunitats per a optimitzar els actuals sistemes avançats de navegació per satèl·lit i de comunicacions globals.

El grup de treball també insta a fomentar la participació en missions científiques, d’observació de la terra i d’exploració espacial, i proposa estudiar la incorporació al sector aeroespacial de tecnologies desenrotllades i en aplicació en altres àmbits d’activitat amb la finalitat de potenciar les sinergies.

Col·laboració publicoprivada

L’equip interdisciplinari d’especialistes està integrat pels científics Sergio Cuenca (UA), Luis Miguel García Cuevas (UPV), Ausias Garrigós (UMH), Israel Quintanilla (UPV), Enrique Sánchez (UJI) i José Antonio Sobrino (UV), mentres que Anabel Crespo (AIMPLAS) i Samuel Félix (AIDIMME) representen els instituts tecnològics.

L’aportació empresarial està garantida en este fòrum amb la participació d’Antonio Carrasco (Emxys), Aaron De Bernardis (Nax Solutions), Francho García Lacarte (Arkadia Space), José Nieto (Associació Espai Aero CV) i Justo Vellón (societat Aeroport de Castelló, SL) que, junt amb el coordinador, Ezequiel Sánchez, contribuïxen amb una visió més pròxima al mercat.

Com a novetat, el comité alberga com a representació de la societat civil el delegat territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya, Álvaro J. Paula, així com el president de Val Space Consortium, Vicente Boria, en qualitat de convidat.

En la tercera i última reunió, que tindrà lloc en les pròximes setmanes, les persones que participen en este grup de treball proposaran solucions concretes als reptes que ja s’han identificat.

El comité estratègic especialitzat té com a objectiu oferir resposta als desafiaments del teixit productiu amb solucions tecnològiques innovadores, identificant els agents del sistema valencià d’innovació més capacitats per al seu desenrotllament i definint les accions necessàries per a implementar-se en el si de les empreses.

Premsa, Premsa

• Greene Enterprise lidera el desenrotllament d’este projecte, junt amb la Universitat d’Alacant, AIMPLAS i les empreses Evatalking i Greene W2H2
• La tecnologia, clau per a impulsar l’hidrogen com a vector energètic, permetrà dissenyar tancs amb més capacitat i menys factura energètica

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança el desenrotllament de nous materials per a optimitzar l’emmagatzematge d’hidrogen, un vector clau en la transició energètica que abandera la Unió Europea.

En concret, es pretén dissenyar nous recobriments i farciments innovadors que permeten elevar l’eficiència i capacitat dels tancs d’emmagatzematge d’hidrogen mitjançant polímers d’origen natural com l’etilé vinil acetat (EVA) i l’alcohol polivinílic (PVOH), combinats amb carbó activat obtingut de residus.

Greene Enterprise lidera este projecte, denominat ‘EVACAR’, que es desenrotlla en col·laboració amb l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), el grup d’Investigació en Materials Carbonosos i Medi Ambient de la Universitat d’Alacant (MCMA-UA) i les empreses Evatalking i Greene W2H2. La iniciativa compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

La millora de l’eficiència dels depòsits d’hidrogen és fonamental per a incrementar la seua competitivitat enfront d’altres alternatives energètiques menys sostenibles. En este cas, la idea és combinar els nous materials amb tècniques noves de fabricació que permeten construir tancs d’emmagatzematge més lleugers i amb millor aïllament tèrmic, atés que l’hidrogen en estat líquid requerix temperatures extremadament baixes de conservació.

Esta nova tecnologia no només preveu reduir les pèrdues de calor i incrementar l’eficiència del sistema, sinó que augmentarà la quantitat d’hidrogen que es pot emmagatzemar en un espai inferior, al mateix temps que contribuirà a la sostenibilitat, ja que en este procés s’empren components reciclats i d’origen natural.

Estos polímers són més lleugers que els materials usats en els sistemes d’emmagatzematge actuals, i es poden sotmetre a tractaments que milloren les seues propietats tèrmiques, la qual cosa redunda en un augment de l’eficiència energètica. De fet, gràcies a les seues característiques millorades es poden reduir dràsticament les pèrdues de calor, que eleven els costos i llastren la competitivitat de l’hidrogen com a combustible.

Tan important com l’eficiència energètica és l’augment de la capacitat volumètrica d’emmagatzematge d’estos nous depòsits, que s’atribuïx a l’ús de carbó activat, la qual cosa en la pràctica fa possible que un tanc de menys grandària albergue més quantitat de gas liquat.

El seu disseny modular i escalable és un altre dels avantatges que oferix esta tecnologia, que pot adaptar-se a diverses aplicacions, des de depòsits xicotets per al transport d’hidrogen fins a grans sistemes d’emmagatzematge estacionari. Esta versatilitat facilitarà la integració d’este combustible en diverses infraestructures i sectors industrials.

Prova pilot

El projecte, que finalitzarà en desembre de l’any que ve, avança segons el que es preveu i, de fet, s’estan realitzant les proves de modelització del tanc d’emmagatzematge, per a això s’ha construït un prototip d’un litre, així com un motle per a la injecció del recobriment de polímer.

Com a coordinador d’este consorci multidisciplinari, Greene Enterprise lidera el desenrotllament i l’optimització del biochar (una forma de carbó creada a partir de biomassa, com ara residus agrícoles, estelles de fusta o residus de cultius), utilitzat per a la preparació del carbó activat usat en el depòsit amb el suport del grup d’Investigació de Materials Carbonosos i Medi Ambient, mentres que AIMPLAS aporta la seua àmplia experiència en desenrotllament d’espumes plàstiques d’origen natural en col·laboració amb Evatalking. Finalment, Greene W2H2 contribuïx amb la seua experiència en la construcció i modelització de sistemes d’emmagatzematge d’hidrogen.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, que advoca pel desenrotllament de tecnologies associades al transport, emmagatzematge i ús de l’hidrogen, i inclou els aspectes relacionats amb la seguretat d’estos processos. Així mateix, ‘EVACAR’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.