Your address will show here +12 34 56 78
Agenda Innoagents

Antonio Ferrer, Director del Instituto de Investigación, Desarrollo e innovación en Biotecnología Sanitaria de Elche (IDiBE) ha anunciado que el próximo 21 de diciembre celebrarán una jornada en la que jóvenes promesas de la investigación en biotecnología expondrán sus trabajos. La jornada comenzará a las 10:00 horas del jueves 21 de diciembre en la Sala von Humboldt del edificio Torregaitán (Campus de Elche). Las personas que van a participar son Mila Collados Rodríguez, Melissa Belló Pérez, Enrique Velasco, Alba Boix y Oriol Juanola. Desde IDiBE han querido destacar todo ellos representan un claro ejemplo de talento en biotecnología y han remarcado cada uno de los perfiles:

Mila Collados Rodríguez obtuvo su doctorado en Bioquímica en el Instituto de Bioquímica y Biofísica de la academia de las ciencias polacas de Varsovia (Polonia). Desde 2018 trabaja en el Centre for Virus Research de la Universidad de Glasgow (UK) en inmunidad intrínseca e innata.

Melissa Belló Pérez realizó su tesis doctoral en el estudio del papel de la proteína c reactiva en la respuesta inmune de los peces frente a los rhabdovirus. Ha trabajado en el CSIC con los Drs. Luis Enjuanes e Isabel Sola en la identificación de los factores de virulencia de los coronavirus humanos y en el diseño de una vacuna frente a SARS-CoV-2, de la cual es inventora.

Enrique Velasco trabaja en la Universidad de Lovaina como investigador postdoctoral Marie Curie, investigando los mecanismos neurobiológicos del dolor en canales iónicos. Además, dirige el grupo de investigación y consultoría científica NiP (Neuroscience in Physiotherapy).

Alba Boix trabaja en estudiar las relaciones entre el microbioma humano y salud, incluyendo la transferencia de microorganismos de la madre al recién nacido durante el parto, y el papel protector del microbioma frente a distintas enfermedades desde 2020 en la Icahn School of Medicine del hospital Mount Sinai en Nueva York.

Oriol Juanola ha realizado un postdoc de 3 años en la Università della Svizzera Italiana (Suiza) y, recientemente, ha vuelto al grupo de Rubén Francés en la UMH. Su trabajo de investigación se centra, desde hace 10 años, en estudiar el eje intestino-hígado en la progresión de la enfermedad hepática crónica.

Para Antonio Ferrer, ha remarcado la importancia de fomentar el talento en biotecnología y que “esta jornada es una oportunidad única para establecer un contacto con nuevas personas que realizan ciencia de excelencia para fomentar su incorporación al IDiBE” e invita a todas las personas interesadas a asistir a este evento.
Posteriormente, el InnoAgent Gabriel Estañ ofrecerá una ponencia sobre carrera científica, incluyendo las salidas de trabajo en empresas y el emprendimiento como salidas profesionales para jóvenes investigadores.

Si tienes interés en acudir, cumplimenta este formulario.

[/md_text][/vc_column][/vc_row]
0

La Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV) organiza el martes 19  de diciembre a las 10:30 horas, el último evento del año de Innotransfer, programa de innovación abierta que impulsan los cincos parques científicos de la Comunitat Valenciana con el apoyo de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI), con el título Innovación en Biotecnología: Retos y oportunidades.  La jornada tendrá lugar en el Auditorio Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV)
Se puede consultar el programa del evento en el siguiente enlace:

https://innotransfer.org/evento/innovacion_biotecnologia/
0

Premsa, Premsa

  • Aimplas, la UPV, la UV i les empreses Intercontrol Llevant i Seqplexing participen en el desenvolupament d’este projecte estratègic
  • La iniciativa permetrà conéixer els hàbits i l’estil de vida de la població dels diferents barris que componen la ciutat de València


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte per a detectar, identificar, quantificar i caracteritzar els contaminants emergents, presents en les aigües residuals de la ciutat de València, com ara fàrmacs i altres substàncies químiques i materials potencialment perillosos per a la salut humana i el medi ambient. 


Este nou sistema d’anàlisi i control de la xarxa de sanejament, a partir de tècniques epidemiològiques similars a les que ja es van emprar per a monitorar la presència del virus SARS-COV-2 durant la pandèmia, també analitzarà l’evolució d’estos compostos una vegada que estos cabals d’aigua s’han sotmés a tractament. D’esta manera, es recollirà informació valuosa sobre els hàbits i l’estil de vida de la població en diferents zones de la ciutat.


Este projecte estratègic, batejat com Moresan, és el resultat de la col·laboració de l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV), el grup Calagua de la Universitat de València (UV) i les empreses Intercontrol Llevant i Seqplexing.


A més, compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, s’obtindrà informació relacionada amb el consum d’antibiòtics i la presència d’altres contaminants potencialment perillosos, com els microplàstics, aplicant les lliçons apreses durant la crisi de la COVID-19.


“Amb la pandèmia es va comprovar el potencial del monitoratge de les aigües residuals per a avaluar la incidència i prevalença del virus en la població. A més, va posar de manifest la importància que una sectorització adequada en la conca permet establir la relació entre la càrrega viral mesura en les mostres d’aigües residuals i els habitants infectats en la conca”, destaca Joaquín Serralta, investigador principal de l’IIAMA en el projecte.


“La identificació i selecció dels contaminants emergents objecte d’estudi correspon a Aimplas i es realitzarà en funció de la seua incidència i perillositat. Entre ells es troben els antibiòtics per tractar-se de substàncies directament relacionades amb la presència de gens resistents, així com uns altres contaminants d’interés com els microplàstics o les substàncies perfluoroalquiladas (PFAS)”, explica María Lorenzo, la investigadora principal d’Aimplas en el projecte.


La iniciativa, que ha arrancat enguany, comptarà amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, a través del servici del Cicle Integral de l’Aigua, i l’Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), la qual cosa permetrà l’accés a punts de mostreig en la xarxa de clavegueram i en les estacions depuradores per a fer el seguiment d’estes substàncies i compostos al llarg del procés de depuració. Esta informació ajudarà a dur a terme accions que minimitzen el seu impacte tant en el clavegueram i les depuradores, com en el medi natural.


Desenvolupament de models predictius


En l’actualitat no existixen protocols estandarditzats per a l’anàlisi dels contaminants emergents en les xarxes de sanejament de zones urbanes. És més, el procés de monitoratge resulta costós i les dades obtingudes són difícil d’interpretar. És per això que el projecte Moresan aposta pel desenvolupament de models predictius capaços d’estimar la concentració d’estos químics amb un menor nombre de campanyes de mostreig, punts de recollida i nombre d’analítiques a realitzar.


“A partir de les mostres preses durant les diferents campanyes de mostreig que s’efectuaran en la xarxa de sanejament, el treball del grup Biomica de l’IIAMA i l’empresa de seqüenciació Seqplexing se centrarà principalment en la preparació, extracció d’ADN i ARN i el seu condicionament per a la seua posterior seqüenciació amb l’objectiu de detectar gens resistents als antibiòtics”, expliquen José Luis Alonso, responsable d’este grup d’investigació de l’IIAMA i Carmen Iborra, directora científica de Seqplexing.


Amb els resultats obtinguts es generarà una base de dades que posarà en relació els valors dels contaminants per data i localització geogràfica, i els paràmetres ambientals convencionals com a temperatura, cabal, estacionalitat, nivell socioeconòmic o presència de centres sanitaris, entre altres.


Anàlisi dels factors socioeconòmics


La incorporació de factors socioeconòmics és un altre de les aportacions noves del projecte, ja que permetrà vincular la presència de micro contaminants amb aspectes com el tipus de barri (residencial o comercial), el nivell d’ingressos o la distància entre els punts de mostreig i hospitals, clíniques o altres llocs d’interés, segons explica l’investigador de Calagua, Luis Borrás. Esta labor serà duta a terme fonamentalment per especialistes d’este grup d’investigació, conformat per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.


“Contemplar els factors sociològics és una cosa nova perquè permetrà obtindre informació addicional sobre els patrons de contaminació en funció de les característiques socioeconòmiques dels diferents barris i zones de la ciutat”, conclou José Ferrer, responsable del Grup Calagua-UPV.


Esta iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de tècniques de reciclatge terciari i de tractaments de depuració més eficients. Així mateix, Moresan s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • La UPV lidera este projecte estratègic, en el qual col·laboren Industrias Alegre, Radiadores Ordóñez, Itera, Nutai i Sinfiny Smart Tecnologies
  • Les tecnologies aplicades s’han validat en un prototip de paquet de bateries que oferix més densitat i potència energètica


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha finançat el desenvolupament d’un paquet de bateries escalable per a vehicles elèctrics amb la finalitat de validar les tecnologies considerades essencials per a millorar l’autonomia, la seguretat i la sostenibilitat d’estos dispositius.


Este projecte estratègic, batejat com a DETEBAT-VE, està coordinat per la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de l’Institut d’investigació CMT – Mobility & Thermofluids, que coopera amb les empreses Industrias Alegre, Nuevas Técnicas de Automatización Industrial (Nutai), Radiadores Ordóñez, Sinfiny Smart Technologies i Itera Mobility Engineering.


La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu de DETEBAT-VE radica en el desenvolupament de noves bateries que milloren les prestacions de les ja existents en el mercat. Per a fer-ho, s’han desenvolupat metodologies de disseny òptim de components i s’han aplicat solucions innovadores de fabricació, orientades a millorar la densitat i la potència energètica dels mòduls que componen el paquet.


Precisament, la densitat i la potència energètica de les bateries determinen l’autonomia i les prestacions dels vehicles elèctrics. Una major densitat energètica permet emmagatzemar més energia en menys espai, la qual cosa suposa més autonomia. D’altra banda, una potència energètica major reduïx el temps de càrrega i proporciona una acceleració més eficient.


A més, s’han desenvolupat estratègies de control autoadaptatiu per a la gestió tèrmica intel·ligent del paquet de bateries, a fi de mantindre una temperatura adequada que n’optimitze el rendiment, en prolongue la vida útil i en garantisca la seguretat.


En la definició dels processos i les tecnologies s’han tingut en compte les emissions indirectes de CO2 derivades tant de la producció i la recàrrega de les bateries, com del seu reciclatge al final de la seua vida útil, a fi de minimitzar l’impacte que tenen en el medi ambient i fer-ho compatible amb els objectius previstos per la Comissió Europea.


Demostrador tecnològic


A través d’este projecte, que ha conclòs amb un demostrador tecnològic, s’ha definit un paquet de bateries d’uns 50 quilowatts-hora i 400 volts, que permet una autonomia d’uns 300 quilòmetres en segments de vehicles tipus SUV que complixen amb la regulació d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) prevista per a l’any 2030.


El prototip resultant consta d’un paquet de 14 mòduls. Cada un dels quals pesa 16,7 quilograms i oferix una capacitat de 220 watts-hora per quilo. Així mateix, la quantitat d’energia que pot emmagatzemar en funció del volum, la qual cosa es coneix com a densitat volumètrica, arriba als 418 watts-hora per litre (Wh/l). En els dos se situa lleugerament per damunt dels paràmetres estàndard en este mercat.


El consorci d’entitats que participen en DETEBAT-VE està coordinat per l’Institut d’Investigació CMT – Clean Mobility & Thermofluids de la UPV, que s’ha encarregat de definir les especificacions del paquet de bateries, el disseny del sistema de refrigeració i del sistema de control, així com la validació tècnica del prototip final.


No obstant això, en el projecte han cooperat directament un màxim de cinc empreses: Itera Mobility Engineering, que ha contribuït a definir el plec de condicions i els indicadors d’acompliment; Industrias Alegre, responsable de la fabricació de les carcasses dels mòduls; Radiadores Ordóñez, que ha produït la placa de refrigeració i les peces de connexió; Sinfiny Smart Tecnologies, que ha contribuït a determinar les especificacions del procés productiu, i Nutai, que ha dut a terme el muntatge del lot i la validació industrial.


La iniciativa respon a les conclusions dels comités especialitzats en mobilitat, transport i infraestructura; tecnologies habilitadores, i automoció i mobilitat sostenible, que advoquen per impulsar innovacions que contribuïsquen a reduir les emissions de CO₂, impulsen les energies renovables i reduïsquen les emissions de CO₂, i optimitzen els sistemes de gestió tèrmica dels vehicles. DETEBAT-VE s’alinea amb els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0