Premsa, Premsa

• El prototip ha demostrat la robustesa d’aquesta tecnologia basada en biosensors fotònics, que se certificarà per a procedir-ne a la comercialització

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha finançat el desenvolupament d’un nou biosensor, basat en tecnologia fotònica i dissenyat específicament per a la indústria agroalimentària, que és capaç de detectar els bacteris amb més incidència en els productes i les línies de fabricació de manera més ràpida, eficaç i econòmica que les alternatives que ja estan presents en el mercat.

El projecte, batejat com a Bacterio, ha finalitzat amb èxit després de tres anys de treball en els quals han col·laborat grans empreses del sector agroalimentari i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana, sota la coordinació de Lumensia Sensors, firma especialitzada en el desenvolupament de sensors fotònics.


De fet, en el consorci que ha dissenyat i validat el dispositiu han participat embotits Martínez, Platos Tradicionales i Verdifresh, a més del Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments (CAMA), el Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) i el grup de Biodiversitat Microbiana del Cicle de l’Aigua (Biomica), pertanyent a l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IAMA), tots adscrits a la Universitat Politècnica de València (UPV).

Aquest nou mètode de detecció, desenvolupat a partir de circuits fotònics integrats, permet automatitzar la identificació de patògens, tant en les matèries primeres que serveixen de base per a l’elaboració d’aliments, com en les mostres de productes ja finalitzats. Es tracta d’una tecnologia que salva, a més, les limitacions tècniques dels actuals sistemes d’anàlisi, que requereixen un temps d’espera que pot arribar a 48 hores per a oferir resultats.

“La posada a punt d’aquesta tecnologia s’ha assolit mitjançant l’ús de bioreceptors que s’uneixen als antígens dels bacteris diana, la unió dels quals es tradueix en senyals òptics registrats en un prototip comercial de la companyia Lumensia Sensors”, ha precisat Ana Fernández Blanco, responsable investigadora i coordinadora del projecte en aquesta empresa.

El nou dispositiu s’ha provat amb mostres agroalimentàries reals, on ha demostrat la fiabilitat i la utilitat en la detecció dels bacteris Salmonella spp, Listeria monocytogenes i E.cherichia coli, tant en productes carnis i vegetals de quarta i cinquena gamma com en menjars preparats.

De fet, els resultats de Bacterio han sigut publicats i acceptats en forma d’articles científics en revistes especialitzades indexades, com ara Sensors, i presentats en congressos nacionals i internacionals, com el Congrés Nacional en Nanofotònica.

Interés de la indústria

Després de completar la validació d’aquest prototip per als tres microorganismes objectiu i les diverses matrius alimentàries examinades, l’equip resultant serà certificat com a mètode alternatiu als considerats de referència per a comercialitzar-lo. De fet, les tres empreses agroalimentàries que n’han participat en el desenvolupament estan interessades a incorporar aquesta tecnologia de manera definitiva en les respectives plantes de producció.

“La resistència i l’adaptació dels microorganismes patògens implicats en diversos sectors alimentaris fa que en siga difícil la detecció precoç i el control, fins i tot amb tots els avanços realitzats en productes i tècniques de desinfecció”, ha assegurat Fernández, que subratlla la necessitat de desenvolupar una tècnica d’identificació primerenca que permeta mantindre la seguretat alimentària de les matèries primeres i els productes acabats.

El nou sistema proporciona avantatges respecte a les alternatives actuals, no per la senzillesa del seu ús i la fiabilitat, sinó perquè, en reduir dràsticament el temps d’espera dels resultats, es redueixen els costos d’emmagatzematge, energia i logística dels productors, la qual cosa redunda en una millora de la seua competitivitat i la reducció directa de la petjada de carboni.

D’altra banda, els aliments són alliberats abans, amb la qual cosa arriben als punts de venda més ràpidament i, per tant, es desaprofita menys menjar. Finalment, l’anàlisi ràpida permet l’establiment de plans de control més eficaços sense augmentar el cost, la qual cosa, sens dubte, permetrà atallar els brots de manera més primerenca.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que advoca pel desenvolupament de sensors i biosensors per a la detecció en línia de patògens i contaminants. Així mateix, també connecta amb els entorns d’especialització i les prioritats de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.