Premsa

– S’estan dissenyant nous productes fitosanitaris basats en extractes de plantes, així com una nova metodologia d’aplicació en els cultius
– La Cooperativa de Llíria lidera aquest projecte, en el qual també participen Idai Nature, Aimplas i l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de nous tractaments fitosanitaris d’origen natural per a combatre la plaga del cotonet, una malaltia procedent de Sud-àfrica que en la Comunitat Valenciana afecta principalment a cítrics i caquis i que es caracteritza per provocar deformacions i inflors en els fruits.

Amb la denominació de CÍTRIC-SÀ, aquest projecte estratègic d’innovació, al qual l’AVI ha concedit ajuda per valor de més de 500.000 euros, està liderat per la Cooperativa de Llíria, i en el seu desenvolupament participen l’Institut Agroforestal Mediterrani de la Universitat Politècnica de València (UPV), l’empresa Idai Nature i l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas).

A través d’aquesta iniciativa es pretenen mitigar els efectes adversos sobre el medi ambient que es deriven de l’ús de pesticides químics de síntesis en les explotacions de cítrics i caquis, mitjançant la substitució dels actuals compostos per substàncies actives procedents d’extractes de plantes. Una nova generació de productes fitosanitaris, que contribuirà a reduir l’impacte ecològic de l’agricultura convencional, afavorirà la sostenibilitat ambiental i mitigarà el canvi climàtic.

Els insectes responsables del cotonet pertanyen a la família dels pseudocòccids i ocasionen danys als cultius a través de dues vies d’acció. Directament, mitjançant la succió de la saba, però també de manera indirecta, atés que les grans quantitats de melassa que segreguen sobre les fulles afavoreixen l’aparició de fongs, que redueixen al seu torn la capacitat de fotosíntesi i deprecien la qualitat dels fruits.

Si la composició d’aquests tractaments representa la principal fita del projecte, també resulta innovadora la metodologia d’aplicació d’aquests productes, per a la qual es tindran en compte les diferents zones d’atac en els cítrics i caquis (fulla, fruit, tronc, sòl), la dinàmica estacional i els estadis de desenvolupament.

En aquest sentit, s’està treballant en tres sistemes d’aplicació: polvorització sobre les fulles, per part d’Idai Nature; en sòl, mitjançant càpsules funcionalitzades; i en el tronc, mitjançant pintures o vernissos, a càrrec d’Aimplas.

Com a líder del projecte, la Cooperativa de Llíria provarà sobre el terreny la nova estratègia d’administració d’aquests nous fitosanitaris, en el desenvolupament dels quals participa l’empresaIdai Nature, especialitzada en el disseny de productes naturals basats en extractes botànics i microorganismes per a la seua aplicació en agricultura ecològica. Així mateix, l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV analitzarà l’eficàcia del control dels pseudocòccids en els cultius, mentre que Aimplas aportarà la seua experiència en l’encapsulació per adsorció i recobriment dels extractes botànics naturals, així com la seua incorporació en matrius polimèriques.

Segons ha explicat la investigadora principal de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Chelo Escrig, “s’estan realitzant assajos sobre diferents espècies de cotonet causants de plagues de difícil maneig”, per a les quals no es disposa en l’actualitat de mètodes de control plenament eficaços.

Amb aquest projecte, ha prosseguit, “complim un compromís doble, ja que reduïm l’alliberament de fitosanitaris químics, reemplaçant-los per compostos d’origen natural que, no sols respecten el medi ambient, sinó que, a més, constitueixen una eina sostenible per a combatre una plaga que amenaça dues dels principals cultius de la Comunitat Valenciana”.

De la mateixa manera, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha volgut ressaltar la importància d’aquests projectes finançats per l’AVI per a les empreses, universitats i centres tecnològics de la Comunitat Valenciana, ja que “atorguen estabilitat finançara a les iniciatives d’innovació en les quals cooperen els diferents agents i contribueixen a facilitar solucions tecnològiques i innovadores dirigides a les nostres empreses”. A més, segons ha assenyalat Josefina Bueno, “aquestes iniciatives d’innovació també tenen una incidència directa en tota la ciutadania, millorant la qualitat de vida de tots els valencians i valencianes i jugant un paper decisiu en la transformació econòmica de la societat.”

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat “els avantatges” que la innovació aplicada al sector agroalimentari ofereix als productors de la Comunitat Valenciana. Aquesta nova generació de fitosanitaris, ha matisat, “té per objectiu evitar que el rendiment del camp quede a la mercè de les plagues, sense que el medi ambient es ressenta perquè es basen en substàncies naturals”. Un exemple que la innovació en cooperació “és una eina eficaç per a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles”, ha assenyalat.

CITRIC-SÀ s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3 que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com a eix d’actuació tant l’increment de la qualitat de vida com el desenvolupament de productes innovadors.

De la mateixa manera, el projecte també connecta amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Agroalimentació, que situava com un dels desafiaments prioritaris el desenvolupament i implantació de l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. En aquest sentit, la iniciativa materialitza una de les solucions proposades: l’optimització en l’aplicació de tractaments fitosanitaris i la utilització de productes eco-compatibles en la detecció i el control de les malalties i plagues, promovent el residu zero.