Premsa

Bioithas lidera aquest projecte estratègic en col·laboració amb AIJU i amb especialistes de la Universitat Politècnica de València
Aquesta nova tècnica no sols reduirà el cost de la gestió d’aquests residus, sinó que potencialment obrirà una nova línia de negoci

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança noves tècniques per a l’obtenció de prebiòtics i probiòtics, així com per a l’obtenció de fibres vegetals, ingredients funcionals i nutrients mitjançant l’aprofitament dels residus derivats del procés de fabricació de cervesa.

L’empresa alacantina Bioithas lidera aquest projecte estratègic, que compta amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (VI) en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva i que s’executa en cooperació amb l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU) i el departament d’Enginyeria Mecànica i de Materials de la Universitat Politècnica de València (UPV).

A través d’aquesta iniciativa, es pretenen aconseguir substàncies de major valor afegit per a sectors com el biotecnològic o el del plàstic, en sintonia amb els postulats de l’economia circular, que aposta pel reciclatge i la reutilització com a via per a reduir a zero els residus. Aquest procés de valorització promou, a més, la simbiosi industrial, de tal manera que els desaprofitaments resultants d’activitats productives es convertisquen en matèries primeres per a unes altres.

Els avantatges d’aquesta tècnica repercuteixen en el pla mig ambiental i s’estenen a l’econòmic perquè, fins ara, la gestió dels residus en els processos de fabricació de cervesa comporta un cost considerable per a les empreses del sector, a causa de la infraestructura necessària per al seu correcte tractament.

A més, la valorització d’aquests subproductes, mitjançant l’obtenció de diferents substàncies d’interés per a la indústria, no sols suposarà un estalvi, sinó que potencialment podria convertir-se en una nova línia de negoci mitjançant la transformació i manufactura de nous productes de valor afegit, com són la fibra, les proteïnes i vitamines, els compostos antioxidants i, finalment, la reserva genètica de probiòtics.

El projecte, que es durà a terme durant els pròxims dos anys, està coordinat per Bioithas, que és l’entitat responsable d’identificar els probiòtics i ingredients funcionals, i compta amb dos socis més que exerceixen un paper clau. Així, la UPV optimitzarà els processos d’extracció i purificació de les substàncies, mentre que AIJU abordarà l’aprofitament de les fibres vegetals com a additiu per a la transformació de plàstics.

Per al vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, la iniciativa demostra les oportunitats d’innovació que emergeixen entorn de la indústria alimentària i a l’aplicació efectiva dels criteris propis de l’economia circular. “La simbiosi industrial permet convertir residus d’unes indústries en matèries primeres per a unes altres que, en aquest cas, a més, destaquen pel seu alt valor afegit i pels seus usos potencials en sectors d’avantguarda com el biotecnològic”, ha assenyalat.

Per part seua, el CEO i director científic de Bioithas, el doctor Vicente Navarro, ha subratllat que aquest projecte de cooperació “posa de manifest l’interés i el compromís de les empreses d’I+D+i d’intentar generar respostes innovadores a problemes complexos com l’aprofitament de residus, la millora de la salut de la població o l’alimentació del futur”.

Resposta a reptes prioritaris

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats en Agroalimentació i Economia Circular, promoguts per l’AVI. En el primer cas, s’advoca per la producció d’ingredients funcionals amb impacte significatiu sobre la salut dels consumidors i, en el segon, pel desenvolupament de tècniques de valorització de residus alternatives al reciclatge mecànic.

Així mateix, també connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb l’eix de qualitat de vida que situa, entre els seus objectius generals, la millora de l’eficàcia i eficiència del sistema productiu agroalimentari, així com la promoció de la salut i la sanitat eficient.