Premsa

• Lifesequencing lidera aquest projecte estratègic, en el qual també participen Aimplas, Global Omnium i la Universitat de València
• Aquest sistema accelerarà el procés de descomposició en els biodegradables i eliminarà els microplàstics dels llots de depuradora

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament d’un nou sistema de tractament d’envasos plàstics mitjançant microorganismes, que permetrà accelerar la degradació de dites polímeres, fins i tot quan manquen de propietats biodegradables. A més, s’explorarà l’ús d’aquests processos per a l’eliminació dels microplàstics depositats en els llots resultants de la depuració d’aigües residuals.

La iniciativa, batejada com CAPMAM, està liderada per l’empresa ADM Lifesequencing, en col·laboració amb la Unitat d’Investigacions en Sòls, Residus i Medi Ambient de la Universitat de València, Global Omnium Medi ambient i AIMPLAS, i compta amb el suport de l’AVI en el marc del programa d’impuls als projectes estratègics en cooperació corresponent a la convocatòria d’ajudes de 2020.

L’equip d’especialistes que treballa en aquest projecte està explorant com mitjançant la incorporació de microorganismes és possible compostar envasos plàstics no biodegradables, així com accelerar la degradació en les plantes de compostatge dels envasos biodegradables que puguen trobar-se en la fracció orgànica dels residus sòlids urbans.

Precisament aquests microorganismes semblen tindre també un paper determinant en l’eliminació dels microplàstics que es troben en els llots de les depuradores, la qual cosa permetria el seu ús agrícola com a fertilitzants naturals.

Es tracta, en definitiva, d’oferir una solució ambiental des de l’economia circular a les barreres al reciclatge que presentaven fins ara aquest tipus d’envasos, potenciant, a més, el tractament orgànic i el compostatge del plàstic, en línia amb les polítiques verdes que abandera la Unió Europea.

Una biblioteca de microorganismes

D’aquesta manera, CAPMAM comprén el desenvolupament d’una metodologia per al cultiu i aïllament dels microorganismes capaços de degradar polímers, així com la identificació dels ceps amb majors capacitats metabòliques. L’objectiu és crear una biblioteca en la qual estiguen criopreservats i degudament identificats i classificats segons la seua capacitat de degradació.

En una segona fase, s’avaluarà tant la rapidesa per a descompondre’s (biodegradació accelerada), com també la toxicitat del compost obtingut a partir d’envasos no biodegradables. A aquest efecte es realitzaran assajos de germinació, que determinaran l’ús agrícola i de jardineria d’aquests subproductes.

En l’execució del projecte, ADM Lifesequencing treballarà en la identificació microbiana dels microorganismes aïllats, així com en la detecció dels gens i de la ruta metabòlica implicades en el procés de degradació de plàstics, mentre que AIMPLAS abordarà, entre altres actuacions, la creació i desenvolupament de la biblioteca de microorganismes.

Així mateix, la Universitat de València participarà en la investigació del procés de compostatge accelerat de plàstics del sector envase, així com la toxicitat del producte resultant, en col·laboració amb Global Omnium que, al seu torn, proveirà el compost de la seua planta de compostatge per a l’aïllament microbià i realitzarà assajos de compostatge accelerat de plàstics a escala industrial.

Cooperació per a afrontar reptes

Precisament, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat que la col·laboració entre els agents del sistema valencià d’innovació és l’única via per a fer front als grans reptes de la nostra societat com, per exemple, el mediambiental: “El desafiament és de tal calat que només es pot resoldre amb la mobilització i la col·laboració d’empreses, universitats i instituts tecnològics”.

El projecte CAPMAM està alineat amb dos dels tres eixos de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, el relatiu a la millora de la qualitat a través d’una gestió adequada dels residus; i l’eix de producte innovador que, en aquest cas, afavorirà la sostenibilitat dels envasos plàstics i contribuirà a disminuir el seu impacte ambiental, generant un producte que podrà ser aprofitat pel sector agrícola.

Però, a més, aquest projecte estratègic respon a dos dels reptes identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, i per una valorització més eficient dels residus que contribuïsca a l’extensió en els usos de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola.