Premsa
- L’Agència finança, en l’actualitat, una dotzena d’entitats científiques d’innovació empresarial en instituts d’investigació de la Comunitat Valenciana
- Exploren noves tecnologies per a les bateries, sistemes per a evitar les infeccions hospitalàries i alternatives al TAC, entre altres projectes
El desenvolupament de sistemes més ràpids i eficaços per a detectar la presència de SARS-CoV-2 en l’organisme i per a neutralitzar-lo tant en l’ambient com en superfícies, l’experimentació amb nous tractaments per a fer front a la malaltia d’Alzheimer, la reinvenció de l’actual tecnologia de bateries mitjançant l’ús de nous materials o el disseny del primer medicament contra el virus de la grip són alguns dels projectes d’R+D+I que una dotzena de centres capdavanters en investigació estan executant amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).
L’Agència contribueix amb més de tres milions d’euros a la creació i el sosteniment d’estructures específiques d’innovació en un total de 12 centres de la Comunitat Valenciana distingits per l’excel·lència de la seua producció científica. D’aquesta manera, incentiva la investigació aplicada i orientada cap al teixit empresarial a través d’unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE), que és com s’ha batejat aquesta figura, que són finançades per l’AVI.
Els principals projectes d’R+D+I que cada una d’aquestes institucions desenvolupa en el marc d’aquests convenis han protagonitzat recentment el seminari web ‘Innociencia’, que ha organitzat l’Agència, per a donar a conéixer a la ciutadania aquestes iniciatives d’avantguarda científica i tecnològica. La jornada, que es va difondre a través del canal de YouTube de la Generalitat, està disponible per a visualitzar-la en la web corporativa de l’AVI.
El Centre de Tecnologia Nanofotònica, adscrit a la Universitat Politècnica de València (UPV), ha presentat en aquest fòrum els seus avanços en el desenvolupament d’un nou mètode basat en tecnologia fotònica per a detectar el coronavirus SARS-CoV-2 de manera ràpida, fiable i econòmica. Un treball en el qual col·laboren amb el Centre Nacional de Microbiologia, Eurofins Ingenasa, el Centre Avançat de Microbiologia d’Aliments (CAMA-UPV) i els instituts tecnològics de la indústria alimentària i el plàstic, Ainia i Aimplas, respectivament.
A fi de previndre els contagis i frenar l’expansió de la COVID-19, el grup d’Investigació d’Informàtica Industrial i Xarxes de Computadors (i2RC) de la Universitat d’Alacant ha exposat també els primers prototips dels seus sistemes de desinfecció de l’aire i les superfícies mitjançant l’ús d’ozó, que ha fructificat ja en una patent.
En aquesta mateixa línia, l’Institut de Materials Avançats (INAM per les sigles en anglés), radicat a la Universitat Jaume I de Castelló, utilitza la nanotecnologia per al desenvolupament de materials amb propietats antimicrobianes a través d’una nova tècnica d’activació ‘in situ’ que posterga la degradació dels seus atributs. Per a desenvolupar aquesta iniciativa, l’INAM col·labora, entre altres agents, amb l’Institut Tecnològic Tèxtil, Aitex.
Medicament contra la grip
Combatre un altre virus respiratori, en aquest cas el de la grip, centra els esforços de la Fundació FISABIO, que està desenvolupant un medicament contra aquest patogen a partir d’una classe de molècules denominades pèptids, d’origen humà i amb propietats antimicrobianes. L’objectiu és que els primers assajos amb animals arranquen a curt termini.
L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, també treballa en una innovació amb impacte mèdic. Es tracta d’un sistema innovador per a obtindre imatges en 3D a partir de radiografies, que constitueix una alternativa al TAC i redueix dràsticament les dosis de radiació a la qual s’exposen els pacients.
En aquest mateix camp, l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha dissenyat una cadira especial que facilita la realització d’estudis radiològics en persones amb grans deformitats en la columna, que fins ara requerien ajuda externa durant tot el procés.
Amb aquest dispositiu radiotransparent, és a dir, que deixa passar els raigs X, s’evita la irradiació innecessària del personal de suport, ja que no és necessària l’assistència. En aquest projecte s’ha comptat amb el suport de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) i de l’Hospital La Fe, on s’han fet les proves necessàries.
L’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) treballa, en canvi, en una nova eina de suport al diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer.
A partir d’una simple anàlisi de sang, el model matemàtic que han desenvolupat els científics de la UPV i la Universitat de València pot detectar biomarcadors d’aquesta malaltia amb una elevada sensibilitat, fins i tot en fases primerenques, i diferenciar-la, a més, d’altres demències.
En aquest desenvolupament participen la Universitat Politècnica de València (UPV) i els centres d’investigació biomèdica en xarxa en Malalties Neurodegeneratives i en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina, respectivament, així com la Fundació Centre d’Investigació en Malalties Neurològiques (CIEN per les sigles en castellà).
Ultrasons contra la malaltia d’Alzheimer
Amb l’objectiu de millorar l’evolució d’aquesta i altres malalties neurològiques, l’Institut d’Instrumentació per a la Imatge Molecular (i3M), cogestionat per la UPV i el CSIC, compta amb dos prototips que eleven significativament l’eficàcia dels actuals tractaments amb ultrasons.
Aquesta tecnologia d’hologrames ultrasònics, amb què s’han desenvolupat diversos prototips amb el suport de l’IBV, redueix tant els costos com les molèsties associades per al pacient.
Diagnosticar amb precisió la síndrome de l’ull sec, una de les malalties oftalmològiques amb més incidència, és una de les principals línies d’acció de l’Institut de Neurociències (IN), de titularitat mixta entre la Universitat Miguel Hernández i el CSIC. Les investigacions de l’IN han donat lloc a una patent i al desenvolupament d’un prototip de dispositiu de diagnòstic en col·laboració amb l’IBV.
Més enllà de l’àmbit sanitari, l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), un altre centre mixt entre la UPV i el CSIC, treballa el disseny i la fabricació de fotocatalitzadors per a la producció d’hidrogen a partir d’aigua i llum solar. El desenvolupament i l’optimització d’aquesta tecnologia serà clau per a assolir, entre altres usos, l’emmagatzematge de les energies netes, així com el seu alliberament de manera controlada.
També explora les bateries del futur l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), que està assajant amb materials nous, com el grafé, per a fabricar bateries que satisfacen les necessitats de la indústria automobilística o del sector tecnològic. Ara com ara, els resultats en el laboratori d’aquest projecte, que es desenvolupa amb el suport d’Aimplas, entre altres agents, són prometedors.
Així mateix, l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2), adscrit a la Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat un demostrador de visió artificial per a classificar i detectar defectes en peces industrials, que sintetitza les capacitats que ofereix aquest centre d’avantguarda.