Premsa

• El grup multidisciplinari, coordinat per la professora Soledad Pinazo, proposa innovacions per a fer front a un problema social en auge
• Aposta per generar sistemes de recomanació, basats en intel·ligència artificial, que proposen recursos de suport a les persones afectades

El desenvolupament d’eines d’anàlisi semàntica, de sentiments i del llenguatge natural amb la finalitat de detectar i predir casos de soledat no desitjada és una de les solucions innovadores que ha proposat el grup multidisciplinari d’especialistes, impulsat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i Creu Roja, per a fer front a un problema en auge que afecta, especialment a majors, persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

Amb aquest objectiu, els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i de l’empresariat que formen part d’aquest comité han plantejat la necessitat d’optimitzar els processos de recollida i tractament d’informació procedent dels centres sanitaris d’atenció primària, els serveis socials i les entitats del tercer sector.

En aquest sentit, advoquen per mapear la incidència de la soledat no desitjada per zones geogràfiques, fent ús, així mateix, de fonts de dades obertes, amb la finalitat de dimensionar, visibilitzar i dissenyar accions de voluntariat específiques enfront d’aquest problema.

Al capdavant d’aquest grup d’especialistes, la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, ha defensat l’ús de la tecnologia com un instrument per a impulsar a les persones aïllades a donar un gir a la seua situació personal.

En aquesta línia, el grup de treball ha apostat en aquesta última sessió per generar sistemes de recomanació, basats en algorismes d’intel·ligència artificial, capaces d’aprendre els gustos, necessitats i preferències dels usuaris per a proposar-los, en última instància, programes assistencials i recursos de suport a través de diferents canals. D’aquesta manera, es pretén garantir que el missatge arribe al seu públic objectiu.

Les noves tecnologies, han insistit, poden contribuir a capitalitzar el valor de les persones vulnerables, ajudant-les a mostrar i compartir els seus coneixements i habilitats, igual que a promoure els programes de mentoring com a via per a superar les dificultats a través de l’experiència i el suport d’un mentor.

Tecnologies immersives

D’altra banda, els especialistes proposen també el disseny de tecnologies immersives i interactives que ajuden el ciutadà a posar-se en la situació de la persona afectada i el seu entorn, així com la incorporació d’aquestes en campanyes socials que impulsen la presa en consciència del problema i fomenten l’empatia amb els col·lectius afectats.

Es tracta, en definitiva, d’acostar les dades al ciutadà perquè prenga consciència d’un problema en augment i amb nombroses arestes. “No existeix un perfil únic, no existeix la soledat, sinó les soledats; igual que no hi ha una població diana, sinó poblacions”, ha precisat la coordinadora, Sagrament Pinazo.

Per a implantar aquestes solucions, el comité considera necessària la col·laboració dels assistents socials, voluntaris i mèdics d’atenció primària per a recomanar a les persones afectades les innovacions desenvolupades com a resultat d’aquest diàleg tecnològic.

Aquest grup de treball està integrat pels representants de la comunitat científica Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València), a més de Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV) per part dels instituts tecnològics.

De la mateixa manera, el teixit productiu aporta quatre integrants, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gestió Sociosanitària del Mediterrani, S.L.), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Digital Services, S.L.O.), que durant el desenvolupament del comité no actuen en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro; la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez; així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz. A més, per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, assisteix la directora general de Persones Majors, Mercedes Santiago.

Premsa

• L’AVI registra un total de 381 projectes d’R+D+i al tancament de la seua tercera convocatòria d’ajudes, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació
• L’Agència rep un total de 44 projectes estratègics, mentre les iniciatives de Compra Pública d’Innovació creixen un 27%


Més de 260 empreses, centres i grups d’investigació, instituts tecnològics, organitzacions empresarials i institucions aspiren a resoldre, mitjançant projectes en cooperació, els reptes innovadors proposats per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

D’aquesta manera, la Agència incentiva el desenvolupament de solucions innovadores a desafiaments del teixit productiu com, per exemple, la producció d’aliments més saludables, l’obtenció de plàstics sostenibles o l’optimització dels canals de comunicació amb la ciutadania en situacions d’emergència. Una iniciativa que s’alinea, a més, amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital que, a més, brinda suport pressupostari a la convocatòria.

En concret, els sis programes de suport de la AVI per a desenvolupar i enfortir el sistema valencià d’innovació sumen 381 projectes en 2020, que es corresponen al seu torn amb un total de 497 sol·licituds, el termini de presentació de les quals va expirar el passat 14 de febrer.

De les més de 260 entitats de tota mena que aspiren a comptar amb el suport de l’AVI, prop de la meitat han sol·licitat ajudes per primera vegada, segons les primeres dades provisionals, que apunten, a més, a un increment del 27% en el nombre de projectes alineats amb l’estratègia de l’Agència per a dinamitzar la Compra Pública d’Innovació (CPI), tant en les empreses com entre les administracions públiques. De fet, 18 consistoris de tota la Comunitat s’han iniciat enguany amb iniciatives específiques en aquesta matèria.

Per a escometre els seus respectius projectes, les empreses i organitzacions han sol·licitat ajudes per un import superior als 63 milions d’euros, una quantia que quadruplica amb escreix el pressupost disponible en aquesta convocatòria, que com l’anterior, té caràcter bianual. Això significa que els beneficiaris disposaran de dos exercicis, el present i també 2021, per a completar els desenvolupaments d’I+D+i previstos.

Els programes més demandats

Entre tots els programes de l’AVI, el de suport a projectes estratègics en col·laboració és el que una registra una major demanda i el que millor demostra la capacitat de l’Agència per a interconnectar baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven generalment de forma aïllada.

L’objectiu d’aquests incentius és que la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat cooperen en el desenvolupament d’iniciatives d’I+D+i de gran importància, capaces d’oferir solucions a reptes d’interés comú. En 2020 s’han rebut en aquesta línia un total de 44 projectes (151 sol·licituds), amb un pressupost que en cada cas supera els 500.000 euros i en els quals majoritàriament participen entre tres i sis entitats de diferents àmbits del sistema d’innovació.

La col·laboració, en aquest cas, entre empreses també s’estreny en el segon programa obert al teixit productiu, que té per objecte consolidar la cadena de valor empresarial. En la present convocatòria, els projectes en cooperació per al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball, han experimentat un augment de dos punts percentuals i ja suposen el 8% del total, que ascendeix a 79.

D’altra banda, “Valorització, transferència i explotació de resultats d’R+D+i” se situa de nou entre els tres programes amb major nombre de sol·licituds. Creixen un 14% els projectes que comprenen el desenvolupament experimental per a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilot, així com l’assaig i la validació de nous productes, processos o serveis.

En l’àmbit de la promoció del talent s’eleva substancialment les sol·licituds d’empreses per a incorporar i formar a doctorands, amb un increment del 44% respecte al passat exercici. Es tracta d’unes les línies més rellevants d’aquest programa, que també recolza la incorporació d’investigadors i tècnics especialistes per a dur a terme actuacions d’R+D+i i incentiva la creació d’una xarxa d’agents d’innovació en universitats, centres d’investigació, associacions empresarials i altres entitats públiques i privades de suport a la innovació.

Les tres línies han recaptat un total 74 sol·licituds, mentre que les accions complementàries d’impuls i enfortiment del sistema d’innovació han registrat 56, una xifra molt similar a la del passat any.

Les empreses lideren les sol·licituds en cooperació

Per tipus d’entitat sol·licitant, són les empreses les que lideren el major nombre de sol·licituds, amb un 42%, si bé la col·laboració amb instituts tecnològics o centres d’investigació està garantida, ja que les característiques dels projectes fan necessària la cooperació de tots ells.

Amb el 21% de propostes remeses, els grups i instituts d’investigació de les universitats de la Comunitat ocupen la segona plaça, seguides per les fundacions i centres d’investigació (no vinculats a les universitats), que representen un 12%. Les institucions sense ànim de lucre lideren, al seu torn, l’11% de les propostes, mentre que els instituts tecnològics suposen el 7%, el mateix percentatge que les entitats locals.