Premsa

• L’Agència incentiva per primera vegada a les empreses perquè concórreguen a aquestes licitacions, finançant el desenvolupament necessari d’I+D+i

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt la concessió, per 1,05 milions d’euros, de les ajudes per a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), un tipus de contractació que permet a les administracions satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions no presents en el mercat.

En total, es beneficiaran d’aquestes accions d’estímul una vintena d’entitats locals i sense ànim de lucre, a les quals se sumen, per primera vegada, empreses.

I és que després d’un primer exercici en el qual es van centrar els esforços a estimular la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, l’Agència ha activat en 2019 una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a aquest tipus de licitacions públiques. Ací l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la I+D+i necessària per a optar a aquests contractes.

Aquesta línia de nova creació se suma a la ja existent -que continua activa- per a impulsar la demanda de licitacions de productes i serveis innovadors en l’Administració. En aquest cas, l’AVI ha recolzat un total de 18 sol·licituds, la qual cosa representa un increment del 80% respecte al passat exercici.

D’aquesta manera, l’Agència Valenciana de la Innovació ja ha resolt dos programes de la convocatòria d’ajudes corresponent a 2019 –promoció del talent i CPI- i està previst que en els pròxims dies s’aproven la resta de resolucions.

Aquesta convocatòria compta amb un pressupost total de 14,14 milions d’euros i, com a principal novetat, amplia el termini del qual disposen els beneficiaris per a executar els seus projectes, que passa a ser de dos exercicis.

Premsa

• L’Agència resol la concessió de 2,2 milions per a potenciar la promoció del talent i atorgarà la resta d’ajudes en els pròxims dies
• El 69% de les sol·licituds presentades a aquest programa reben el suport econòmic de la AVI en la convocatòria de 2019
  
  
   L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt de forma favorable donar suport a la incorporació de 27 investigadors i tecnòlegs en empreses en el marc de les ajudes en concurrència competitiva per a l’enfortiment i desenvolupament del sistema valencià de la innovació corresponents a l’exercici 2019.
  
  La direcció de l’AVI ha validat la concessió de les ajudes a la promoció del talent, dotades amb 2,2 milions d’euros i la finalitat dels quals és facilitar la inserció laboral de professionals qualificats tant en l’àmbit tecnològic com en el de la investigació.
  
  De les 81 sol·licituds registrades en aquest programa, l’Agència ha resolt concedir fons a 56 d’elles, el 69,13% del total, mentre que una quinzena de propostes que sí han comptat amb una avaluació favorable esperaran en llista d’espera un possible increment de la partida assignada a aquesta línia, atés que el pressupost previst per a aquesta convocatòria s’ha esgotat.
  
  D’acord amb aquesta resolució, que en les pròximes hores serà notificada a les entitats beneficiàries, l’AVI donarà suport a la incorporació en empreses de 27 investigadors i tècnics en cicles superiors de Formació Professional perquè desenvolupen projectes d’I+D+i, al mateix temps que finançarà l’acció de 13 agents d’innovació en universitats, associacions i entitats sense ànim de lucre. D’aquesta manera, l’Agència pretén connectar les línies de treball que desenvolupa la comunitat científica i investigadora amb les necessitats del teixit productiu.
  
  D’altra banda, la línia que dona suport a la formació de doctorands en empreses és la que ha experimentat un major increment respecte a 2018. En concret, es quadruplicaran els doctorands recolzats mitjançant aquesta fórmula.
  
  Després de Promoció de Talent, l’Agència Valenciana de la Innovació resoldrà en els pròxims dies la concessió de les ajudes en els cinc programes restants, una vegada se celebren les seues respectives comissions d’avaluació.
  
  L’AVI ha destinat 14,14 milions d’euros a la convocatòria de 2019, en la qual, com a principal novetat, els beneficiaris de les ajudes disposaran de dos anys, en lloc d’un, per a executar els seus projectes. Una flexibilització en els terminis que s’estén a la majoria dels programes.

Premsa

• Especialistes plantegen, entre altres accions, projectes pilot i iniciatives de Compra Pública d’Innovació per a executar aquestes solucions 
• Advoquen per incorporar millores en els equips de protecció individual que optimitzen les seues funcionalitats i ergonomia

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en emergències ha proposat un programa específic d’incentius dirigit al teixit productiu per a impulsar el desenvolupament efectiu de la desena d’innovacions que aquest equip multidisciplinari ha identificat en aquest camp al llarg de tres mesos d’intens treball.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquesta matèria han fet també recalcament en la capacitat de l’Administració autonòmica per a mobilitzar la innovació en aquest sector estratègic.

Per això defensen que la Generalitat impulse tant projectes pilot com procediments de Compra Pública Innovadora (CPI) i fins i tot concursos d’idees amb la finalitat de contribuir a optimitzar la resposta davant emergències i a reforçar les condicions de seguretat en les quals operen els equips humans.

Aquestes solucions permetrien al Govern valencià dotar-se de tecnologies no presents fins ara en el mercat i, a més, reduirien el risc que els potencials proveïdors han d’assumir per a escometre el desenvolupament d’aquestes innovacions.

El comité ha acreditat, a més, l’existència de grups d’investigació i centres tecnològics en la Comunitat Valenciana amb recursos per a liderar aquests processos innovació, així com del teixit empresarial necessari per a la seua producció i comercialització. Així mateix, avala l’impacte econòmic d’aquestes propostes en considerar que poden extrapolar-se a altres sectors, contribuir a la creació de noves empreses i afavorir la internacionalització, entre altres efectes positius.

Després d’haver conclòs la fase de reunions, en les quals s’han identificat reptes i solucions en l’àmbit de les emergències, el coordinador d’aquest comité, el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), Manuel Esteve, ha subratllat la bondat de la metodologia emprada i la implicació de tots els experts, la qual cosa ha permés complir amb els objectius establits en el termini previst.

El treball desenvolupat per aquest equip s’ha saldat amb més d’una desena de solucions innovadores, amb les quals es pretén, per exemple, millorar els canals de comunicació amb el ciutadà mitjançant el desenvolupament de noves apps d’emergència o la difusió d’alertes primerenques i protocols d’actuació fins i tot en les zones sense cobertura de telefonia mòbil.

Segons el parer del professor de Xarxes i Comunicacions en la Universitat d’Alacant, José Ángel Berná, aquestes noves solucions de comunicació entre telèfons intel·ligents en absència d’infraestructura tindran un elevat impacte per a la ciutadania.

Processament i anàlisi de la informació

Els especialistes advoquen per sumar nous sistemes de captació d’informació als ja disponibles i insten a desenvolupar plataformes intel·ligents capaces de processar totes les dades i ‘traduir-los’ amb el propòsit de facilitar als centres de gestió d’emergència la presa de decisions d’una forma més àgil i fiable.

La protecció enfront d’hipotètics sabotatges o ciberatacs dirigits contra els sistemes de protecció d’emergències també ha centrat l’interés d’aquest grup multidisciplinari. Com a possibles solucions, es planteja la incorporació de sistemes de monitoratge i avaluació de les infraestructures físiques, així com nous mecanismes de control i protecció que garantisquen la seguretat dels sistemes informàtics i dels mitjans tècnics que intervenen en els serveis d’emergències.

Finalment, també s’han indicat possibles vies per a millorar les propietats dels actuals equips de protecció. El comité aposta per explorar nous materials, tecnologies i processos de fabricació que permeten actualitzar-los i millorar-los, però també defensen la introducció de nous sistemes d’alerta que advertisquen als usuaris quan els equips no es troben en bon estat o s’utilitzen de forma incorrecta.

Així mateix, coincideixen en la necessitat d’adaptar els equips de protecció a l’anatomia de la dona, ja que els dissenys actuals estan confeccionats a partir de la *antropometría masculina.

Un equip amb el suport de l’AVSRE

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Vàlencia (UPV) Manuel Esteve, l’equip multidisciplinari compta amb José Ángel Berná i Ángela Sanjuán (Universitat d’Alacant) i Sergio García-Nieto (UPV) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex), Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.

Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Miguel Juan, (S2 Grup) i Ignacio Llopis (IoTSens). Durant el desenvolupament dels comités, els vocals procedents del sector privat representen l’interés general.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències també contribueix al comité amb la seua experiència com a òrgan coordinador dependent de l’Administració autonòmica i dues vocals, Miguel Mollá i Manuela Roldán.