Premsa

• Aposten per que l’Administració siga el motor de la R+D+i en l’hàbitat mitjançant el desenvolupament de procediments de Compra Pública Innovadora
• Adverteixen del repte que suposa incorporar sistemes passius de condicionament en reformes d’immobles i blocs de cases usades

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en hàbitat sostenible ha proposat l’impuls d’iniciatives de Compra Pública Innovadora (CPI) i l’execució de projectes pilot en edificis públics per a garantir el desenvolupament i la implementació de les innovacions que ha identificat després de tres mesos d’intens treball.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquesta matèria advoquen, entre altres mesures, per que les administracions públiques actuen de motor de la innovació a través de procediments de CPI.

En la pràctica, demanden que hi haja contractes d’obra i habitatge públic en els quals es contemple com a requisit el desenvolupament de solucions innovadores que oferisquen resposta als reptes rellevants del sector com, per exemple, la reducció de la despesa excessiva d’energia. I que en la resta de plecs públics es prevalguen les bones pràctiques en matèria mediambiental.

Els especialistes també proposen a l’Administració autonòmica que, de forma complementària, executen projectes pilots en immobles públics com a hospitals, centres educatius o residències, amb la finalitat d’explorar, entre altres opcions, la implementació de solucions noves de monitoratge d’edificis que optimitzen la gestió de les condicions ambientals i la seua factura energètica.

Al seu judici, els projectes pilot i els procediments de Compra Pública d’Innovació han de combinar-se amb accions formatives que permeten integrar les tecnologies existents i facilitar la connexió entre els diferents agents. La idea és que promotors, constructors, arquitectes i enginyers, però també l’Administració, coneguen les possibilitats que ofereixen, per exemple, els nous materials o la integració de sensors en matèria d’eficiència energètica, de manera que puguen incorporar-los als seus projectes.

En l’equip de treball han detectat, de fet, oportunitats per a reduir la petjada mediambiental d’aquest sector gràcies a la introducció de materials i productes més eficients energèticament, reutilitzables i biodegradables i han identificat, a més, fórmules per a reduir considerablement el consum d’energia.

Solucions ‘renovables’ personalitzades

En aquesta línia, el director de l’Institut d’Investigació d’Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Miguel Corberán advoca per posar en marxa incentius, materialitzats en premis o projectes pilot, perquè les empreses instal·ladores de la Comunitat Valenciana desenvolupen solucions d’instal·lació clau en mà de fonts d’energies renovables, dirigides tant a habitatges unifamiliars com a comunitats de propietaris i col·lectivitats.

La integració de sistemes passius que optimitzen les condicions ambientals dels habitatges és una altra de les línies d’innovació a explorar, segons precisa el comité, que en les pròximes setmanes plasmarà el treball desenvolupat al llarg d’aquests mesos en un document de conclusions.

De fet, per al director de la Càtedra Ceràmica de la Universitat d’Alacant, Víctor Echarri, és necessari escometre noves investigacions que precisen quin seria l’aïllament tècnic, la infiltració d’aire i els sistemes de recuperació de calor idonis d’acord amb la climatologia del nostre territori. Un desafiament que augmenta quan es tracta d’implementar aquestes innovacions en edificis i habitatges ja en ús.

D’altra banda, el coordinador del comité especialitzat i conseller delegat del Grup Royo, Raúl Royo, ha posat l’accent en la necessitat d’incorporar els principis de personalització, funcionalitat i flexibilitat a l’hàbitat, bé a través de fórmules com l’habitatge col·laboratiu o bé de sistemes capaços d’adaptar els espais a la demanda: “El repte està a dissenyar equipaments que puguen integrar les necessitats canviants dels seus habitants”.

Per a incentivar la R+D+i, aquest equip multidisciplinari aposta, a més, per altres vies alternatives com l’impuls a diàlegs tecnològics capaços de connectar a potencials col·laboradors en els àmbits científic i empresarial.

Un equip multidisciplinari

El comité compta amb una àmplia participació científica, personificada en Antonio Gallardo (Universitat Jaume I), Víctor Echarri i Francisco Flórez (Universitat d’Alacant); i José Miguel Corberán i Juan José Moragues (Universitat Politècnica de València).

D’altra banda, Vicente Blanes (AITEX), Rosa María Pérez (AIDIMME) i Vicente Lázaro (ITC), representen als instituts tecnològics, mentre que Begoña Serrano assisteix per l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), una fundació de la qual forma part la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les principals entitats del sector en la Comunitat Valenciana.

Finalment, la visió empresarial està garantida amb la concurrència de Luis Hernández (Grespania), Carlos Muñoz (Becsa) i Gustavo Valbuena (Actiu), que compten amb l’aval de la patronal autonòmica. Durant la seua participació en els comités, aquests vocals defensen l’interés general.