L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha posat en marxa un projecte per a identificar i desenvolupar innovacions disruptives que optimitzen la gestió de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana. El propòsit final és definir un nou model de parc empresarial, que es caracteritze per una gestió intel·ligent dels serveis a partir de la incorporació del coneixement científic i la implementació de noves tecnologies.

El pla es fonamenta en huit diàlegs tecnològics, que s’han desenvolupat al llarg d’aquesta setmana, amb la finalitat de proporcionar respostes des de la I+D+i als reptes que presenta la gestió d’aquestes instal·lacions, en línia amb els principis i objectius de la Llei d’Àrees Industrials que van aprovar Les Corts al maig.

En les diferents taules de treball han participat representants de les entitats de conservació i de les empreses usuàries d’aquests parcs, que han posat en comú les seues necessitats i desafiaments amb el personal científic i dels instituts tecnològics.

L’Agència pretén identificar així solucions inèdites en el mercat que permeten millorar significativament àmbits fonamentals de la gestió dels parcs empresarials com l’aprofitament de l’aigua i l’energia, els residus, la mobilitat i logística, la seguretat i la resiliència davant desastres i coordinació d’emergències.

Els experts també han explorat fórmules transversals per a optimitzar el manteniment dels espais públics, equipaments i infraestructures dels polígons, així com les tendències en indústria connectada, a fi d’anticipar-se als diferents requeriments de les empreses a mitjà i llarg termini.

Algunes de les solucions proposades al final del procés de diàleg s’aplicaran, en una primera fase i a l’efecte de demostració al Parc Industrial Juan Carles I d’Almussafes, en el marc d’un projecte pilote que s’executarà abans que finalitze 2018. El suport de l’AVI s’estendrà, no obstant això, a la resta de polígons que opten amb un projecte d’innovació a la pròxima convocatòria d’ajudes de l’entitat.

Per les diferents reunions, que s’han celebrat Alacant, Castelló, València i Almussafes, han passat, a més d’una nodrida representació del teixit productiu i entitats de conservació, una trentena d’investigadors de les cinc universitats públiques i dels instituts tecnològics, així com una delegació dels ajuntaments de les tres capitals de província, Alcoi i Petrer. En total, han participat prop d’un centenar de persones en aquesta iniciativa.

Els diàlegs tecnològics han comptat, a més, amb la col·laboració de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Federació de Polígons Industrials de la Comunitat Valenciana (Fepeval).

Els experts que van participar en els nou diàlegs tecnològics afavorits per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a definir un model de gestió intel·ligent de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana han identificat més de mig centenar de solucions tecnològiques i innovacions que responen als principals reptes en l’administració d’aquestes infraestructures.

Així consta en el document de conclusions que s’ha elaborat a partir de les iniciatives proposades pels més de 70 especialistes que van formar part dels diferents diàlegs, i que van reunir representants d’entitats de conservació i de les empreses usuàries d’aquests parcs, així com centres d’investigació, instituts tecnològics i administracions locals.

Les solucions aportades constitueixen la base d’un nou model que millora de forma significativa la gestió dels parcs empresarials entorn de sis eixos estratègics (subministrament d’aigua i energia, residus, mobilitat i logística, seguretat i resiliència davant desastres i coordinació d’emergències), en els quals prèviament es va identificar al voltant de 40 reptes.

Solucions a problemes específics

D’acord amb aquests àmbits d’acció, els especialistes proposen, per exemple, el disseny, desenvolupament i desplegament de serveis de predicció de catàstrofes o desastres, així com la posada en marxa de sistemes intel·ligents de captura de dades i avaluació de riscos en temps real a través de noves tecnologies a fi d’elevar la seguretat d’aquestes instal·lacions.

Per a millorar la mobilitat, plantegen, entre altres mesures, la configuració de nous serveis de transport sota demanda basats en un ús adequat de les tecnologies de la informació; o en l’àmbit dels residus, noves estratègies i models de simbiosi industrial per a aprofitar els subproductes i reduir la generació de deixalles.

L’activació de projectes globals d’analítica de dades per a comprendre com consumeixen energia elèctrica les empreses situades als parcs empresarials i identificar les causes més probables de fallades en la xarxa elèctrica és una altra de les solucions que s’aporten per a optimitzar la gestió dels subministraments.

Així mateix, els especialistes també aposten per desplegar sistemes de captura i interpretació de dades en les àrees industrials que permeten geolocalitzar infraestructures i conéixer el seu estat de conservació per a prioritzar així els esforços en manteniment.

Finalment, es proposa l’establiment de mecanismes per a facilitar l’accés de les empreses a noves tecnologies, tals com visió artificial, aprenentatge automàtic o robòtica, així com l’accés de les empreses a informació economicofinancera que facilite l’avaluació dels retorns de la inversió en noves tecnologies.

L’informe constata, en resum, la necessitat d’obtindre informació més precisa de cadascun d’aquests eixos estratègics mitjançant el desplegament de sistemes de sensorització i anàlisis de dades, així com l’obligació d’avançar en la coordinació dels diferents agents implicats en la gestió dels parcs industrials.

Projecte pilot a Almussafes

Els nou diàlegs tecnològics impulsats per l’Agència es van desenvolupar entre el 2 i el 6 d’octubre del passat any en les localitats d’Alacant, Almussafes, Castelló i València i van comptar amb la participació de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Federació de Polígons Industrials de la Comunitat Valenciana.

Aquesta iniciativa s’ha completat amb el desenvolupament d’una prova de concepte, a l’efecte de demostració, d’una plataforma de IoT (Internet de les Coses) al Parc Industrial Juan Carles I d’Almussafes. L’objectiu és que els polígons que aposten per desenvolupar i implementar algunes de les solucions tecnològiques proposades en aquest pla puguen concórrer amb un projecte en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI, que s’obrirà amb caràcter imminent.

P

Profundizar en el coneixement de l’estat nutricional del pacient, introduir millores en les característiques organolèptiques dels menús i desenvolupar sistemes d’informació que faciliten la traçabilitat en la seua preparació i distribució són alguns dels reptes als quals pretén donar resposta el nou comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària que ha arrancat aquest dijous afavorit per la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

En aquesta primera reunió s’han seleccionat i prioritzat els principals desafiaments associats al disseny, preparació i logística dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat, amb la finalitat d’identificar solucions innovadores que puguen incorporar-se, posteriorment, a la sanitat valenciana i les empreses proveïdores d’aquests serveis.

El grup de treball que coordina la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella també ha considerat necessari optimitzar l’ergonomia i el disseny del parament, millorar el tractament dels residus alimentaris i plàstics, així com explorar noves tècniques culinàries i equipaments.

Corella, premi Jaume I a la Investigació Mèdica en 2018, ha subratllat la importància d’abordar el desenvolupament d’innovacions en aquest camp conjuminant el coneixement de la comunitat científica i tecnològica i l’experiència del teixit productiu.

Al costat de Corella, participen en aquest comité especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes-Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip multidisciplinari, que compte, al seu torn, amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Per part seua, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu expertise culinari a fi d’aconseguir menús més atractius i saborosos per al pacient; mentre que la visió empresarial la proporcionen María Zarza i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

Participació de la Conselleria de Sanitat

El comité es completa amb Román Grisolía i Begoña Pastor en representació de la Conselleria de Sanitat que, d’aquesta manera, participa activament en les dinàmiques de treball.

Amb una estrela Michelín, Sant Román ha suggerit l’exploració de nous sistemes de cocció que permetrien substituir, per exemple, la fritada tradicional per a obtindre plats més saludables. Així mateix, i amb la finalitat de facilitar l’adaptació dels menús a les característiques de cada pacient, Ana Zaragoza ha advertit que s’estan desenvolupant noves tecnologies que facilitarà l’obtenció de les mesures corporals.

La Conselleria de Sanitat considera rellevant explorar la identificació solucions innovadores que afavorisquen una alimentació satisfactòria i impulsen l’adopció d’hàbits saludables després de l’hospitalització, atés que la dieta ha demostrat ser un element essencial per a l’evolució favorable de moltes malalties.

Després d’identificar els desafiaments prioritaris en aquest àmbit d’actuació, el comité d’especialistes es reunirà a la fi de març per a debatre entorn de les innovacions i solucions tecnològiques que permetran millorar la qualitat d’aquest servei.