Your address will show here +12 34 56 78

  • La consellera assisteix a la tercera reunió del Comité Estratègic d’Innovació, en la qual s’ha validat una vintena de solucions innovadores
  • L’òrgan assessor de l’AVI, que presideix el científic Avelino Corma, reactivarà els comités especialitzats per a actualitzar els reptes i solucions proposades

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, s’ha compromés a reforçar la seua aposta per l’R+D+i i l’atracció de talent amb la finalitat de potenciar la innovació com a peça clau per a transformar el model productiu de la Comunitat Valenciana.

“L’horitzó ens ofereix una visió del futur necessàriament lligat a la ciència i a la innovació per al progrés i el benestar de la societat” ha assegurat Pascual, que ha presidit la reunió que el Comité Estratègic d’Innovació (CEI) ha celebrat en el Parc Científic de la Universitat de València i en la qual s’han validat una vintena de solucions i innovacions tecnològiques que responen als principals desafiaments en el camp de les emergències i l’hàbitat sostenible.

Pascual ha reivindicat durant la seua intervenció el treball cooperatiu que la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat desenvolupen en el si d’aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), al mateix temps que ha reclamat la col·laboració de tots per a fer front a l’actual “emergència tecnològica” a través de l’R+D+i.

Així mateix, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital també ha destacat l’esforç inversor del Consell per a elevar el pressupost en l’àrea de Ciència i Investigació, que en 2020 comptarà amb 60,7 milions d’euros, el 90% dels quals es destinarà a recolzar la generació de coneixements científics i tecnològics en els centres d’investigació de la Comunitat.

Per part seua, el Comité Estratègic d’Innovació, que presideix el científic Avelino Corma, ha validat el treball que han desenvolupat els dos comités especialitzats, que es van constituir la passada primavera a instàncies del propi CEI amb la finalitat de detectar nínxols d’innovació en dos àmbits estratègics per a la Comunitat i el seu teixit productiu: l’hàbitat sostenible i les emergències.

Estratègia d’innovació orientada

En aquest sentit, Corma ha felicitat pel treball realitzats als representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que han format part d’aquests comités i s’ha congratulat per l’èxit d’aquesta metodologia, que l’AVI ha estés a la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva mitjançant la incorporació d’incentius que garanteixen el desenvolupament efectiu de les solucions proposades.

“En aquest últim any s’ha aconseguit mobilitzar als mons científic, tecnològic i empresarial, que han presentat un total de 418 projectes d’innovació, dels quals el 75% tenia la qualitat exigida per a obtindre finançament”, ha postil·lat el president del CEI, que considera necessari incrementar la dotació davant l’elevat volum d’iniciatives rebudes.

Per segon any consecutiu, l’Agència prioritzarà en la fase d’avaluació aquells projectes d’innovació alineats amb algun dels reptes i solucions plantejats per aquests equips d’especialistes.

“Gràcies a aquesta mesura, l’AVI està aconseguint reorientar la innovació que s’impulsa en la Comunitat Valenciana cap als desenvolupaments que el Comité Estratègic d’Innovació considera prioritaris per a la nostra economia”, ha subratllat el vicepresident executiu de la *Agència, Andrés García Reche, qui ha avaluat l’impacte dels resultats dels comités en l’última convocatòria d’ajudes.

D’aquesta manera, el 63% dels projectes finançats enguany responen a algun dels repte-solució proposats en 2018. Un percentatge que ascendeix al 74% en el programa de suport a la consolidació de la cadena de valor empresarial, i al 100% en el cas dels projectes estratègics en col·laboració.

En concret, al voltant d’un terç de les iniciatives d’I+D+i recolzades per l’AVI s’emmarquen en el terreny de les tecnologies habilitadores per a la nova economia, mentre que un 25% es corresponen amb projectes vinculats amb l’economia circular.

Els reptes més secundats es relacionen amb l’optimització de les operacions empresarials mitjançant la digitalització, així com amb la valorització més eficient dels residus i l’extensió en l’ús de les aigües regenerades, segons ha explicat García Reche.

Reptes i desafiaments prioritzats

Al conjunt de desafiaments i solucions prioritzats en 2019 se sumaran en la pròxima convocatòria els resultats dels comités especialitzats creats aquest exercici, que ha presentat amb detall la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella.

Entre altres respostes innovadores en l’àmbit de les emergències, s’ha plantejat, per exemple, el desenvolupament de funcions de geolocalització i sistemes d’avisos en telèfons intel·ligents a menor cost que les solucions actuals, que operen en zones sense cobertura o davant desastres naturals; o la definició de nous sistemes de monitoratge i avaluació que garantisquen la seguretat de les infraestructures d’emergències.

Així mateix, la implantació de sistemes de sensorización, monitoratge i anàlisi de dades, així com la seua integració i gestió en paràmetres com ara el consum d’energia, la qualitat d’aire i el confort és una de les solucions que han identificat el comité especialitzat en hàbitat sostenible, que aposten, al seu torn, per avançar en nous sistemes constructius que permeten la industrialització de la construcció.

Una vegada formalitzat l’aval d’aquest òrgan assessor, l’Agència Valenciana de la Innovació traslladarà aquestes solucions a les empreses i sectors de la Comunitat, a més dels centres tecnològics i grups d’investigació, perquè desenvolupen conjuntament aquestes innovacions amb el suport de l’AVI.

La idea és que empreses i investigadors puguen presentar projectes en cooperació vinculats a les propostes resultants dels set grups especialitzats que han operat fins hui en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’Agència, que es publicarà de forma anticipada abans que finalitze l’any.

De la mateixa manera, el CEI ha acordat reactivar els comités d’agroalimentació, automoció i mobilitat sostenible, economia circular, salut, tecnologies habilitadores per a la nova economia a fi d’actualitzar, si es considera necessari, els reptes i solucions que es van proposar en 2018 sobre la base de les dades que registrats en les últimes convocatòries.

El Comité d’Estratègic d’Innovació supervisarà, a més, l’avaluació dels programes d’ajuda que durà a terme l’AVI durant el pròxim exercici per a, d’aquesta manera, incrementar l’impacte de les seues línies d’actuació en el sistema productiu.

Excel·lència científica, tecnològica i empresarial

El Comité Estratègic d’Innovació (CEI) és una iniciativa pionera a Espanya que, per primera vegada, reuneix científics, instituts tecnològics i empresaris per a proposar estratègies, accions i programes d’acció específics per a afrontar els grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat.

Els 18 científics que formen part del comité atresoren set Premis Nacionals d’Investigació, sengles Rei Jaume I i un Princesa d’Astúries. També participen els 11 directors dels instituts tecnològics i empresaris designats a proposta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana per la seua decidida aposta per l’R+D+i.

Així mateix, les 11 companyies de diferents sectors i elevat component innovador que participen en el CEI s’erigeixen en referents de l’economia valenciana: empren a més de 88.000 treballadors i facturen al voltant de 25.000 milions d’euros a l’any. Entre elles, figuren Mercadona, Dulcesol, Actiu o Grup Segura.
0

Premsa

  • Aposten, entre altres reptes, per reconstruir a través de la tecnologia les connexions socials dels col·lectius que es troben en aquesta situació
  • L’equip multidisciplinari, en col·laboració amb aquesta ONG, es reunirà al gener per a prioritzar els desafiaments detectats i identificar solucions

La identificació de mètodes eficaços per a la detecció primerenca de les situacions d’aïllament social i el desenvolupament de sistemes que permeten conéixer l’estat de les persones majors que viuen soles a través del monitoratge de les seues rutines diàries són alguns dels reptes que ha abordat el nou comité d’innovació enfront de la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables, que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en col·laboració amb Creu Roja Comunitat Valenciana.

Aquest equip multidisciplinari, coordinat per la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora titular de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, ha mantingut aquest dimecres una primera reunió tècnica que ha permés identificar els desafiaments que han d’afrontar les entitats que presten assistència en aquest àmbit, com a pas previ a la priorització dels mateixos i a la definició de solucions innovadores.

L’objectiu d’aquest grup de treball en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, és el d’oferir noves respostes assistencials des de l’àmbit de la innovació a les situacions de soledat que es registren en la Comunitat Valenciana.

Sobre aquest tema, han insistit en la necessitat de buscar vies més eficaces per a donar a conéixer, tant als serveis socials com als usuaris finals, l’àmplia varietat de desenvolupaments tecnològics i solucions ja existents en el mercat, tenint en compte que, en l’actualitat, no existeix un catàleg que les aglutine i, per tant, que facilite la seua difusió i aplicació pràctica.

De la mateixa manera, el comité ha destacat la importància de canviar la percepció social de la soledat, que sovint s’identifica amb problemes de salut i pensaments negatius. En aquest sentit, Sagrament Pinazo ha apostat per abordar la soledat en tota la seua complexitat i sense estigmes: “Parlar d’aquest tema està mal vist. Cal acabar amb aquesta estigmatització”.

A més de reconstruir a través de la tecnologia les connexions socials dels qui travessen per aquest tràngol, els especialistes advoquen per dissenyar iniciatives en les quals les persones majors puguen sentir-se útils, aportant coneixement i valor a la societat.

Intensificar la connexió i cooperació entre els serveis socials i sanitaris per a detectar i atendre els casos de soledat no desitjada és un altre dels desafiaments que, a judici, del comité és necessari abordar per a afrontar aquest problema amb més garanties.

Equip d’especialistes

A més de Pinazo Hernandis, l’equip multidisciplinari compta amb Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València) com a representants de la comunitat científica, mentre que participen per part dels instituts tecnològics Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV).

Així mateix, el teixit productiu aporta quatre integrants a aquest comité, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gesmed), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Services), que durant el desenvolupament del comité no actuaran en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro, la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez, així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz.

Per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives assisteix també la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal, María Elena Ferrando.

Col·lectius més vulnerables

La soledat involuntària és un fenomen en alça que afecta especialment població d’edat més avançada, així com a persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

De fet, una de cada quatre persones ateses per Creu Roja responen en l’actualitat a aquest perfil, si bé l’experiència en altres països del nostre entorn fa preveure un augment progressiu de casos en el futur. La combinació de l’ascens de l’esperança de vida i una baixa natalitat està donant lloc a un creixement accelerat del percentatge de persones majors.

L’ús de les noves tecnologies s’ha demostrat eficaç tant per a oferir suport emocional i personal als afectats, com per a afermar i incrementar la seua xarxa de contactes, facilitant la connexió amb altres familiars i pal·liant, a més, l’aïllament social.

Encara que per a garantir el seu èxit, aquestes solucions tecnològiques han de respondre als principis d’accessibilitat, acceptabilitat i usabilitat, segons ha precisat l’especialista de l’Institut de Biomecànica de València (IBV), Rakel Poveda.

El comité es reunirà de nou al gener per a prioritzar els desafiaments seleccionats i identificar solucions tecnològiques que responguen a aquests reptes, d’acord amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials existents en la Comunitat Valenciana.
0

***Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Aquesta página web utilitza cookies pròpies i de tercers per a garantir una millor qualitat de servei. Si contínues navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació

Els ajustos de cookies d’aquesta web estan configurats per a “permetre cookies” i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic a “Acceptar” estaràs donant el teu consentiment a açò.

Tancar