Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Sin categorizar



L’Institut Valencià de Finançes (IVF) i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) han posat des d’aquest dimecres a la disposició de pimes i grans empreses de la Comunitat Valenciana una línia de crèdit bonificada de fins a 35 milions d’euros per a finançar tant projectes d’I+D+i com d’inversió.

La convocatòria dissenyada conjuntament per totes dues entitats es finança mitjançant la línia de “suport a projectes d’innovació per mitjà d’instruments financers” de l’AVI, de la qual s’han transferit 3,65 milions a l’IVF per a la bonificació dels préstecs.

Aquest nou instrument financer contempla, a més, la possibilitat d’aplicar un tram no reembossable, que pot arribar a aconseguir el 15,7% del capital principal, depenent de la qualificació creditícia i de les garanties aportades.

En concret, podran optar a la línia IVF & AVI Recerca i desenvolupament aquelles iniciatives empresarials que oferisquen solucions als reptes identificats pels comités estratègics especialitzats de l’Agència o bé que tinguen per objecte portar al mercat innovacions donades suport prèviament per l’AVI o per qualsevol altre organisme públic, nacional o internacional, en el marc de les seues convocatòries d’I+D+i.

D’aquesta manera, l’Agència Valenciana de la Innovació pretén donar continuïtat al suport oferit a través dels seus programes d’ajuda, facilitant també l’accés al finançament de les empreses beneficiàries amb la finalitat que disposen del múscul necessari per a dur a terme amb èxit els nous desenvolupaments i, a més, impulsar la seua comercialització.

Per a garantir la idoneïtat tècnica dels projectes, l’AVI analitzarà cadascuna de les sol·licituds i emetrà un informe de valoració. A més, serà l’encarregada d’identificar les despeses elegibles, és a dir, aquells susceptibles de ser finançats en el tram no reembossable.

Les entitats interessades poden sol·licitar des de hui mateix aquests crèdits bonificats a través de la pàgina web préstamos.ivf.es i en el termini de 72 hores tindran una resposta sobre si l’operació és susceptible de ser finançada o no.

L’import d’aquestes operacions pot oscil·lar entre els 50.000 euros i els cinc milions, amb un termini per a la seua devolució de els cinc i deu anys, i amb fins a dos de manca. L’IVF no aplicarà; ni comissions d’obertura ni de cancel·lació en aquestes operacions.

Els tipus aplicables a aquestes operacions d’aquesta línia parteixen des d’un diferencial sobre l’Euribor de 0,20% fins al 1,45%, depenent de l’actiu de les empreses, els terminis i les garanties. Sobre aquest percentatge variable l’IVF aplica una prima promocional negativa del 3,75%, que permet generar un tram no reembossable del capital invertit al final de l’operació.

És important assenyalar que les operacions formalitzades en el marc d’aquesta línia, per regla general, no estaran subjectes al reglament de la Comissió Europea pel qual es regulen els minimis, sinó que ho estaran al d’Exempció.

La línia IVF & AVI – Innovació i desenvolupament s’enquadra en un nou paquet de productes financers que el banc promocional de la Generalitat ha posat en marxa per a injectar liquiditat en pimes, grans empreses, projectes d’investigació, iniciatives que incidisquen en el desenvolupament sostenible de l’activitat econòmica i fins i tot necessitats de circulant vinculades a l’expansió i creixement de les empreses.
 

0

El Comité d’Innovació Especialitzat en Hàbitat Sostenible, afavorit per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha reunit per primera vegada aquest divendres per a prioritzar els reptes empresarials que, al llarg de les pròximes setmanes, tractarà de resoldre mitjançant la proposta de solucions tecnològiques i innovacions.

Durant aquesta primera sessió, l’equip integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat han subratllat la necessitat d’explorar l’ús de nous materials en els processos constructius que contribuïsquen a reduir el consum de recursos, bé perquè ofereixen una major vida útil o perquè són més eficients des d’un prisma energètic.

Precisament l’energia s’ha erigit en un dels temes centrals sobre els quals ha girat la discussió del comité, que coordina el conseller delegat de Royo Group, Raúl Royo. I és que aquest equip de treball considera prioritari escometre una evolució de l’hàbitat cap a edificis de consum quasi nul per a complir així amb les directrius de Brussel·les.

En aquesta transició han de jugar un paper rellevant les fonts d’energia renovables, així com l’arquitectura bioclimàtica i els sistemes passius de climatització. Però també reserven espai per al foment d’hàbits socials que fomenten l’estalvi energètic, la reutilització i el reciclatge de residus amb la finalitat de reduir l’impacte ambiental.

Els especialistes també han destacat la necessitat de monitorar els immobles per a obtindre informació sobre múltiples indicadors com, el consum d’aigua o energia, mitjançant la implantació de sensors que permeten obtindre i analitzar dades. Aquesta informació podria ser molt útil, per exemple, per a optimitzar el disseny i l’ús eficient dels habitatges.

Oportunitats de desenvolupament tecnològic

Segons el parer del conseller delegat de Grespania, Luis Hernández, “es continua construint com es feia abans quan hi ha molta tecnologia que podríem desenvolupar”.

Ho ha ratificat Raúl Royo, qui ha recordat que hui no és possible implantar dispositius que redueixen el consum d’aigua perquè en molts habitatges nous no s’ha tingut en compte les especificitats d’aquesta tecnologia en el disseny dels espais.

Així mateix, el director de la Càtedra Ceràmica de la Universitat d’Alacant, Víctor Echarri, ha posat l’accent en la necessitat d’incrementar l’eficiència i la durabilitat dels edificis, apostant per un millor ús dels materials materials.

Equip multidisciplinari

El comité compta amb una àmplia participació científica, personificada en Antonio Gallardo (Universitat Jaume I), Francisco Flórez i Víctor Echarri (Universitat d’Alacant); i José Miguel Corberán i Juan José Moragues (Universitat Politècnica de València).

D’altra banda, Vicente Blanes (AITEX), Rosa María Pérez (AIDIMME) i Vicente Lázaro (ITC), representen als instituts tecnològics, mentre que Begoña Serrano assisteix per l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), una fundació de la qual forma part la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les principals entitats del sector en la Comunitat Valenciana.

Finalment, la visió empresarial està garantida amb la concurrència de Luis Hernández (Grespania), Carlos Muñoz (Becsa) i Gustavo Valbuena (Actiu), que compten amb l’aval de la patronal autonòmica. Durant la seua participació en els comités, aquests vocals no representen a les seues respectives empreses, sinó que defensen l’interés general.

0

***Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Aquesta página web utilitza cookies pròpies i de tercers per a garantir una millor qualitat de servei. Si contínues navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació

Els ajustos de cookies d’aquesta web estan configurats per a “permetre cookies” i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic a “Acceptar” estaràs donant el teu consentiment a açò.

Tancar